Neurodidàctica

Aquest és un blog creat per anar penjant i comentant nous conceptes i coneixements que vaig treballar a l'assignatura de Processos educatius i aprenentatge de 0 a 6.

El primer tema que hem tractat, és la neurodidàctica. La neurodidàctica és un tema extens però a l'assignatura fem breus pinzellades de la neurodidàctica infantil i és el que presentare durant aquestes entrades del blog.

Durant els primers anys de vida, el cervell crea noves neurones (neurogènesis). Aquestes neurones s’ajunten entre elles i fan connexions (sinaptogènesis), les neurones que no han estat capaces de fer aquestes connexions,  moren i són eliminades (apoptosis).  El cervell segrega mielina per tal de reforçar, protegir i especialitzar  algunes sinapsis (mielinització), o  debilitar-les i eliminar-les (poda sinàptica). 

Com sap el sistema nerviós quines connexions ha de mantenir i quines ha d’eliminar?

David  Hubel i Torsten Wiesel van ser els investigadors més rellevants d’aquesta qüestió, ja que van fer un experiment amb els gats.  Van agafar diversos gatets acabats de néixer i els hi van tapar un ull. Al cap d’una setmana van veure com les connexions de l’ull tapat amb la capa quatre de l’escorça occipital  eren molt poques mentre que les connexions amb l’ull obert eren més del que era normal.  Hubel i Wiesel van suggerir que com més estímuls sensorials rep l’ull, més connexions fa i per tant, guanya més espai dins l’escorça visual.

Al cap d’uns mesos, se’ls va destapar l’ull als gatets, però ja havien perdut tota la visibilitat amb aquell ull. Amb els humans passa el mateix, si un infant neix amb catarates i no se li treu durant els primers anys de vida, ja no recuperarà la vista, ja que,  no haurà rebut els suficients estímuls sensibles.

Eleanor Maguire durant l’any 2000 va fer uns estudis per demostrar que igual que quan exercitem un múscul aquest creix, si exercitem una part del cervell, aquesta també creix?.  Per fer-ho va fer l’experiment amb taxistes de Londres.  A Londres per ser taxista has de superar una prova en la qual t’has de memoritzar milers de carrers i normalment la preparació d’aquest a prova és d’uns tres o quatre anys. Va fer escàners de l’ hipocamp d’un grup de 79 persones que volien fer la prova a l’inici de la preparació. Al cap de quatre anys es va realitzar la prova i només trenta-nou persones la van superar, un altre grup de persones no la va superar i un altre grup no ho va ni intentar. Va fer escàners dels tres grups de persones i l’hipocamp només havia crescut en els que havien superat la prova. Per tant, això demostra que com més exercitem una part del cervell, més creix.