Cervell emocional

En la segona entrada del bolc, us parlaré del cervell emocional.

La dopamina té un paper molt important en el cervell emocional. Quan entrem en contacte amb un ambient nou, tenim una sensació de benestar. Aquesta sensació produeix un augment de dopamina i com a conseqüència hi ha un augment de la motivació per aconseguir un objectiu. Aquest objectiu es converteix en aprenentatge.

L'enamorament és un exemple molt clar de com l'augment de dopamina té efectes emocionals. Altres exemples són les drogues i els videojocs.

                               

L'extraordinari cas de Phineas Gage.

El 13 setembre de 1848 Phineas Gage va tenir un accident que va provocar que una barra de metall sortís disparada travessant el seu crani. La barra feia un metre de llarg, més de 3 cm de diàmetre i pesava 6 quilos. Va entrar al seu crani per la galta esquerra i va sortir per la part superior després de travessar el còrtex cerebral anterior. Gage no va morir però la seva personalitat va canviar completament. El metge que el va atendre va dir: "L'equilibri o balanç entre la seva facultat intel·lectual i els seus instints animals s'ha destruït". Gage es va tornar irregular, irreverent, agressiu i impacient.

El neuròleg Antonio Damasio ha estudiat en profunditat el cas de Phineas Gage i suggereix que existeix una relació entre els lòbuls frontals, l'emoció i la presa de decisions.

Les rebequeries és un fet molt comú entre els infants. Hem de saber que les rebequeries poden ser causades per molts motius diferents: Frustració, patiment, ansietat,etc.

Una rebequeria d'un sol infant és "relativament fàcil de resoldre", però a l'aula d'educació infantil ens podem trobar amb vint-i-cinc rebequeries alhora causades per molts motius diferents. Per tant, que cal fer per evitar-ho?

La millor manera és prevenir-les. Per prevenir-les podem preguntar-nos diferents coses com per exemple:

Els fem esperar massa? L’activitat és adequada per l’edat? L’espai és l’adequat? Els fem seure durant massa temps? Estan cansats? Es respecten les diferències individuals...?

Els adults acostumem a posar unes pautes o normes als infants, aquestes han de ser:poques, en positiu, clares, senzilles, adequades al nivell de la maduresa, coherents, explicades, motivades, ensenyades, consensuades i raonades.