L' atenció

La tercera entrada del bloc és sobre l'atenció.

L'atenció és el procés cognitiu bàsic per seleccionar estímuls necessaris per a la supervivència i poder donar resposta oportuna a les demandes de l’entorn. Ens permet enfocar òrgans dels sentits sobre una determinada informació, mentre s’inhibeix altres estímuls presents però irrellevants.

L’atenció funciona de la següent manera: Rebem una alarma que alguna cosa està passant, ens orientem i ens preguntem on està passant, l’identifiquem gràcies a la memòria i decidim quan temps li prestarem atenció.

Per exemple, quan jo vaig amb cotxe rebo l’estímul d’una sirena. Em pregunto d’on ve, l’identifico com una sirena de policia i estic atenta fins que passa pel meu costat. En aquest cas jo dono molta atenció a aquest fet, però en canvi, si estic a classe i sento de fons una sirena, no li donaré la mateixa atenció.

A. Involuntària	A. Selectiva	A. Dividida	A. Sostinguda
Important dependència de l’estímul i molt vinculada a la supervivència	Seleccionem la informació rellevant del nostre entorn Efecte d’interferència. Els infants entre els sis i els 12 mesos ja tenen intencionalitat però mostren dificultats per inhibir l’atenció a estímuls irrellevants.	Respondre simultàniament a dues tasques atencionals.  Els infants atenen a  poques tasques automatitzades que requereixen poc control atencional.	Mantenim l’atenció per un període prolongat de temps (concentració). Els infants tenen dificultats per mantenir l’atenció quan la recompensa està llunyana en el temps (mantenir la dopamina i la motivació). Recompenses intermitges.

Què atreu i manté l’atenció dels infants?

Les expressions facialsà Els infants detecten les expressions. 

El colorà colors brillants i amb molts contrastos fan efectes visuals: purpurines, llums enceses, explosions de la pantalla,etc.

El movimentà la percepció dels moviments està molt vinculada a la supervivència dels individus. A les dues setmanes els nens ja poden seguir una imatge en moviment (movent el cap). A les 10 setmanes ja existeix un control dels 12 músculs que governen el moviment ocular i que li permeten seguir un objecte en moviment. Entre els 12 i els 18 mesos la seva agudesa visual ja és la d’un adult.

Els canvis en la veu , en el volum i en ritmeà Efectes sonors: El llenguatge que utilitzem habitualment amb els nens conté molts elements prosòdics i això succeeix en totes les cultures.

La novetat, la sorpresa i l’humorà S’han de canviar les metodologies per poder innovar. Les noves TIC són l’oportunitat perfecta.

La connexió amb coneixements previs i les històries (storytelling) à al nostre cervell li agraden les històries perquè desperten records, permeten enllaçar informació o associar-la (coneixements previs), tenen un principi i un final, creen suspens, presenten enigmes, contenen emocions, persones,etc.